Ja ni ens prometen res
reprodueixo part d'un article interessant al diari AVUÍ que comparteixo, sobre la situació de Catalunya vers Espanya en l'actual moment politic
.............................CREC QUE, MORALMENT, NO CAL QUE PATIM MÉS. Ja hem fet tot el que estava al nostre abast per explicar-nos i podem estar ben tranquils amb la nostra consciència col·lectiva. Tenim la raó i ens hem explicat tan bé com hem pogut. Hem llogat espais al centre de Madrid i els hem convidat a entrar per escoltar-nos, hem donat premis Blanquerna a qualsevol amb l'única condició que no ens hagués insultat prèviament, hem assegurat governabilitats quan ho han necessitat i hem ajornat indefinidament qualsevol projecte propi.
TOTAL, QUE HEM ESTAT TAN PEDAGÒGICS QUE, al final, hem arribat a les eleccions del 2008 i ens adonem, perplexos, que ja no ens tenen en compte, que ja no pensen que ens puguem enfadar seriosament i que no cal ni escoltar-nos ni tenir-nos contents. En definitiva, que ja ningú no ens promet res. Zapatero i Rajoy apareixen a la tele com ho feia Kiko Ledgard a l'Un, dos, tres: amb feixos de bitllets a la butxaca. Ensenyen la pasta als pensionistes, als que cobren el salari mínim, als que volen tenir un fill, als que busquen pis de compra o de lloguer, a les dones que treballen fora de casa, als andalusos que necessitin una línia ADSL, als madrilenys que agafen Rodalies, a qui facin falta 400 euros per quadrar els comptes... Aquí n'hi ha per a tothom però, als catalans, ni cinc.
SEGURAMENT TANT EL PSOE COM EL PP PENSEN que, al capdavall, resulta més econòmic esperar-se a l'endemà de les eleccions i pactar un parell d'obres menors amb algun partit catalanista. Prou barates com per poder dir, ben alt, que no han cedit a cap xantatge i que els pressupostos de l'Estat són equitatius per a tothom i tot allò que diuen sempre. El problema és que als ciutadans cada cop ens fa més la sensació que els intermediaris no ens funcionen gens perquè ni a nosaltres ni a ells ja no ens prometen res. Ni en campanya electoral, que ja és dir.
Salvador Coll
diari AVUÍ, 1 de febrer del 2008
.............................CREC QUE, MORALMENT, NO CAL QUE PATIM MÉS. Ja hem fet tot el que estava al nostre abast per explicar-nos i podem estar ben tranquils amb la nostra consciència col·lectiva. Tenim la raó i ens hem explicat tan bé com hem pogut. Hem llogat espais al centre de Madrid i els hem convidat a entrar per escoltar-nos, hem donat premis Blanquerna a qualsevol amb l'única condició que no ens hagués insultat prèviament, hem assegurat governabilitats quan ho han necessitat i hem ajornat indefinidament qualsevol projecte propi.
TOTAL, QUE HEM ESTAT TAN PEDAGÒGICS QUE, al final, hem arribat a les eleccions del 2008 i ens adonem, perplexos, que ja no ens tenen en compte, que ja no pensen que ens puguem enfadar seriosament i que no cal ni escoltar-nos ni tenir-nos contents. En definitiva, que ja ningú no ens promet res. Zapatero i Rajoy apareixen a la tele com ho feia Kiko Ledgard a l'Un, dos, tres: amb feixos de bitllets a la butxaca. Ensenyen la pasta als pensionistes, als que cobren el salari mínim, als que volen tenir un fill, als que busquen pis de compra o de lloguer, a les dones que treballen fora de casa, als andalusos que necessitin una línia ADSL, als madrilenys que agafen Rodalies, a qui facin falta 400 euros per quadrar els comptes... Aquí n'hi ha per a tothom però, als catalans, ni cinc.
SEGURAMENT TANT EL PSOE COM EL PP PENSEN que, al capdavall, resulta més econòmic esperar-se a l'endemà de les eleccions i pactar un parell d'obres menors amb algun partit catalanista. Prou barates com per poder dir, ben alt, que no han cedit a cap xantatge i que els pressupostos de l'Estat són equitatius per a tothom i tot allò que diuen sempre. El problema és que als ciutadans cada cop ens fa més la sensació que els intermediaris no ens funcionen gens perquè ni a nosaltres ni a ells ja no ens prometen res. Ni en campanya electoral, que ja és dir.
Salvador Coll
diari AVUÍ, 1 de febrer del 2008
Etiquetas:
ARTICLES D'INTERÈS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada