Fer un paper

Reprodueixo un article del diari interessant

"Molta gent viu interpretant un paper. Potser tots ho feim una mica. Ens protegim rere la imatge que els altres tenen de nosaltres. Una imatge que conté els trets més positius de la nostra personalitat. Quan sortim de casa i anam al carrer, intentam deíxar de banda les febleses, les frustracions, les pors. Tot allò que podria perjudicar la visió de cadascú. Una forma de ser que, sovint, ens hem esforçat a construir, perquè a ningú no li agrada anar pel món evidenciant les pròpies misèries. Molts no aconsegueixen amagarse d'una manera prou convincent. Són incapaços de dissimular amb l'habilitat necessària, de trobar la disfressa creïble, la frase adequada. Altres són experts en l'art de la simulació.

Cary Grant deia: "Fins i tot jo vull ser Cary Grant". Era conscient que havia venut al món una imatge que era un producte magnífic, però que no es corresponia amb la realitat. Els actors viuen una duplicitat manifesta, el rol d'estrella i la persona que són, quan tan sols s'ha d'’nterpretar un paper, el de saber viure. A altres grans actors convertits en mites va succeir-los quelcom semblant. Marilyn morí indefensa rere la imatge d'una sex symbol.

Els polítics sovint s’esforcen a construir un bon personatge. Voldrien ser carísmàtics, segurs, intel.lectualment hàbils, i atractius per als altres. N'hi ha alguns que ho aconsegueixen.
Molta gent intenta salvarse de la mirada dels altres, rere personatges inventats. Juguen a creure’s que són certs, que no hi ha mentides ni falsedats. Arriben a enamorar-se d'aquesta falsa imatge d'ells mateíxos, que no té gaire a veure amb la figura real. No són com Narcís, embriagat d'amor per ell, sinó com Narcisos enganyats, emmirallats en un invent. Admiren qui voldrien ser, adoren allò que simulen representar, es diverteixen en un tramat d'enganys curiosos. Al final, un dia qualsevol, quan cauen totes les màscares, no saben cap on han de mirar. "

Maria de la Pau Janer
diari Avuí – 18 decembre 2007