Sobre el dolor
Deixa't cuidar
A la vida hi ha moments de tot tipus, però n'hi ha de molt especials, difícils, tendres i durs també. Sentir que algú es preocupa per tu, que està disposat a cuidar-te, a patir amb tu i compartir fins a l'últim dels teus dolors... és un luxe que tots ens hem de permetre. Si en sentir-nos malament tenim la seguretat de no estar sols, el dolor es torna més humà, ens acompanyarà el mateix temps i recorrerà el nostre cos i la nostra ment, i s'apoderarà de nosaltres i farà que no sentim res més que dolor, però sabent que no estem sols. El dolor incomprès, solitari i dissimulat és més gran, és més ell, és més dolor, es fa fort i creix i ens fa seus. De petits ens ensenyen a compartir, però sempre coses boniques, maques o agradables com una festa, una joguina, un pastís o una bona notícia, i quan arriba el moment de compartir dolors, angoixes i temences no sabem com fer-ho, o ni tant sols sabem si hem de fer-ho, si això serà un senyal de debilitat o d'immaduresa emocional. Es tracta d'una mostra de seguretat personal important, em deixo cuidar, per que pateixo i sóc digne de ser cuidat, i confio en els que m'envolten i puc sentir-me acollit entre les seves mostres d'afecte cap a mi. I per altra banda, els que m'envolten i em cuiden poden sentir que són vàlids a la meva vida, que són útils i necessaris. Sentir que pots ajudar a fer un dolor menys farragós, saber que el dolor hi és però que en ocasions és oblidat gràcies al teu suport, que tornarà, que no marxa, només es despista però ho fa el temps suficient per poder respirar i carregar de nou l'energia necessària per aguantar el dolor sense sentit, sense finalitat i sense remei. Saber-te útil quan algú proper pateix i ajudar-lo i acompanyar-lo i sentir-lo a cada moment et farà viure el seu dolor, i et farà estar a prop, molt a prop, tant a prop que no hi haurà res que no puguis compartir, i el seu patiment serà el teu i et sentiràs bé perquè entendràs que això és estimar. Deixa't cuidar, fes-ho pels que t'envolten, pels que t'estimen, pels que volen compartir amb tu alguna cosa més. Dóna'ls l'oportunitat de sentir que formen part de la teva vida, que comptes amb ells, que són útils, que hi confies i sobretot que els necessites i... els estimes. A cadascú a la seva manera, en el seu lloc i moment però compta-hi i deixa't cuidar, ara que ets tu el que cuides, ara que tu pateixes per altres, deixa'ls que també pateixin per tu i sempre sigues feliç per això.
Estefania Carreño
diari Avuí 1/06/2008
A la vida hi ha moments de tot tipus, però n'hi ha de molt especials, difícils, tendres i durs també. Sentir que algú es preocupa per tu, que està disposat a cuidar-te, a patir amb tu i compartir fins a l'últim dels teus dolors... és un luxe que tots ens hem de permetre. Si en sentir-nos malament tenim la seguretat de no estar sols, el dolor es torna més humà, ens acompanyarà el mateix temps i recorrerà el nostre cos i la nostra ment, i s'apoderarà de nosaltres i farà que no sentim res més que dolor, però sabent que no estem sols. El dolor incomprès, solitari i dissimulat és més gran, és més ell, és més dolor, es fa fort i creix i ens fa seus. De petits ens ensenyen a compartir, però sempre coses boniques, maques o agradables com una festa, una joguina, un pastís o una bona notícia, i quan arriba el moment de compartir dolors, angoixes i temences no sabem com fer-ho, o ni tant sols sabem si hem de fer-ho, si això serà un senyal de debilitat o d'immaduresa emocional. Es tracta d'una mostra de seguretat personal important, em deixo cuidar, per que pateixo i sóc digne de ser cuidat, i confio en els que m'envolten i puc sentir-me acollit entre les seves mostres d'afecte cap a mi. I per altra banda, els que m'envolten i em cuiden poden sentir que són vàlids a la meva vida, que són útils i necessaris. Sentir que pots ajudar a fer un dolor menys farragós, saber que el dolor hi és però que en ocasions és oblidat gràcies al teu suport, que tornarà, que no marxa, només es despista però ho fa el temps suficient per poder respirar i carregar de nou l'energia necessària per aguantar el dolor sense sentit, sense finalitat i sense remei. Saber-te útil quan algú proper pateix i ajudar-lo i acompanyar-lo i sentir-lo a cada moment et farà viure el seu dolor, i et farà estar a prop, molt a prop, tant a prop que no hi haurà res que no puguis compartir, i el seu patiment serà el teu i et sentiràs bé perquè entendràs que això és estimar. Deixa't cuidar, fes-ho pels que t'envolten, pels que t'estimen, pels que volen compartir amb tu alguna cosa més. Dóna'ls l'oportunitat de sentir que formen part de la teva vida, que comptes amb ells, que són útils, que hi confies i sobretot que els necessites i... els estimes. A cadascú a la seva manera, en el seu lloc i moment però compta-hi i deixa't cuidar, ara que ets tu el que cuides, ara que tu pateixes per altres, deixa'ls que també pateixin per tu i sempre sigues feliç per això.
Estefania Carreño
diari Avuí 1/06/2008
Etiquetas:
ARTICLES D'INTERÈS
1 comentari:
Sentir és allò que ens diu que estem vius i que ens farà continuar endavant sempre. Sabent que no estàs sol, que hi tens algú que sap què sents podem VIURE.
Publica un comentari a l'entrada